Qui són els Reis Mags?

Tot just el seu pare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposat a escoltar el que la seva filla li explicava, les seves activitats al col-legi... De sobte, en veu una mica baixa li va dir:

- Papa...
- Si filla, diga'm
- Papa, existeixen els Reis Mags?

El pare es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprés com el seu, que el mirava igualment.

- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
- La nova pregunta el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva, li va dir:
- I tu què creus, filla?
- Jo no sé papa, que si i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen, perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.
- Mira filla, efectivament són els pares els que posen els regals però....
- Llavors és veritat? Va tallar la nena amb els ulls humitejats
- M'heu enganyat!

-No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags si que existeixen - va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la nena.
- Llavors no ho entenc papa.
- Asseu-te, i escolta aquesta història que et vaig a explicar perquè ja ha arribat l'hora que puguis compendre-la.

La nena es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era , la veritable història dels Reis Mags:

Quan el nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo. Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va porar tan content i semblava tan feliç, que el més ancià del Reis, Melcior, va dir:

- Es meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.

- Oh, sí! - va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt díficil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys, amb cara d'alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt díficil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic!

- Sou molt bons, benvolguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per poder dur regals a tots els nens?

- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairabé un per a cada nen, que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, no n'existeixen tants.

- No us preocupeu per això - va dir el Nen-

- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?

- Si, és clar, això és fonamental- van afirmar els Reis-.

- I, no és cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos del nens?

- Si, si.

- Doncs digueu-me, benvolguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens els conegui millor que els seus propis pares?

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags tots els nens del món rebin alguns regals, jo ordeno que per Nadal, tots els pares es converteixin en els vostres patges.

Quan el pare de la nena va haver acabat de narrar aquesta història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:

- Ara si que ho entenc tot papa. I estic molt contenta de saber que m'estimeu tant i que no m'heu enganyat.


Espero que us hagi agradat!!
Fins demà